Si escau viure, és ara.

Un ciri, una remor, un cant, una constant,
un estil de bondat i una mà estesa,
estima sense encàrrec, sense càrrega ni càrrec.

Si toca, és ara.

Tres anys, i quan dos és un,
quan dos és mutu, i quan dos és voler més,
volar, voler, volar, voler.

Branques que s’entrellacen, homenatges que esperem,
tenim guardades cada pedra, cada fusta i cada càntic.

Si emociona, és ara.

Desitgem per a la resta el que tenim,
ens ho esperàvem, ho vam preveure, ho vam previure.

Si compta, és ara.

Milers de mil·lennis d’amor, sencer, daurant i ventós,
cruixit d’energia comuna, mancomunada i perseguida.

Si encara vull quedar-me més, és ara.

Quan quedar més és l’eternitat.

Repetim tres anys; repetim mans.

Un ciri, una remor, un cant, una constant,
un estil de bondat i una mà estesa,
estima sense encàrrec, sense càrrega ni càrrec.

Repetim passa; repetim camí.

Tres anys, i quan dos és un,
quan dos és mutu i quan dos és voler més,
quan volar, quant voler, com volar, quan voler.

Branques que s’entrellacen, homenatges que precedim,
tenim guardades cada pedra, cada fusta i cada càntic.

Repetim allà al fons; repetim present.

Desitgem per a la resta el que tenim,
llavor que ja és arbre, arrel que esperàvem.

Repetim el compte; reanudem el dia.

Milers de mil·lennis d’amor, sencer, daurant i ventós,
cruixit d’energia comuna, mancomunada i perseguida.
Glop conjunt de tenacitat, batec ansiat d’energia.

Rere cada gest, el món que queda, el món que admira,
desig continu, arrelat i sense rovell.

Quan voler més és el millor dels sentits.