Mollete d’estima

 

“Hay algo tan necesario como el pan de cada día, y es la paz de cada día; la paz sin la cual el mismo pan es amargo.”

A. Nervo

Forn morú que no s’ha deixat morir, recuperar de les cendres la memòria de cadascuna que ha albergat somnis, esforços i calamitats. Alegria de forn, esperança de pa. Rendit el millor homenatge possible. per sempre més, perpetues. Bollo de somriure, mollete d’estima, rosco compromés.

 

Horno moruno que no se ha dejado morir, recuperar de las cenizas la memoria de cada una que ha albergado sueños, esfuerzos y calamidades. Alegria de horno, esperanza de pan, rendido el mejor homenaje posible. Por siempre más, perpetuas. Bollo de sonrisa, mollete de amor, rosco comprometido.

Ara toca marxar, dir adéu, mai més oblidades, mai més a soles. Conformeu part de la digna història del poble, heu venjat cada desfeta, heu estat per a que nosaltres tornem a ser. El record es quedarà amb cada llesca, amb cada molla, En cada casa i en cada foc.

 

Ahora toca marchar, decir adiós, nunca más olvidadas, nunca más a solas. Conformáis parte de la digna historia del pueblo, habéis vengado cada desastre, habéis estado para que nosotros volvamos a ser. El recuerdo se quedará con cada yesca, con cada miga, en cada casa y en cada fuego.

Perdem la cara, les mans, i el cap. Ens queda el fang del forn que fa brollar taula, menjar i companyia. que poble que cou pa mai morirà, que mai es cou pa en va. Cada matinada de fum, cada nit de treball, cada dia de dedicació. Valuosa tasca que emociona, tristesa que inunda dir adéu, i fins sempre.

 

Perdemos la cara, las manos y la cabeza. Nos queda el barro del horno que hace brotar mesa, comida y compañía. Que pueblo que cuece pan nunca morirá, que nunca se cuece pan en vano. Cada madrugada de humo, cada noche de trabajo, cada día de dedicación. Valiosa tarea que emociona, tristeza que inunda decir adiós, y hasta siempre.

nou anys de projecte i segles de treball. que haurem de recuperar tasques comunes, camins històrics i patrimoni rebutjat, heu format part de l’esforç, albergar fred per no a perdre calor, constituir-se en tribu per resistir i erigir-se en esperances per a no oblidar.

 

Nueve años de proyecto y siglos de trabajo. Que habremos de recuperar tareas comunes, caminos históricos y patrimonio rechazado, habéis formado parte del esfuerzo. Albergar frío para no perder calor, constituirse en tribu para resistir y erigirse en esperanzas para no olvidar.

ara queda el bon viatge, queda el riure intacte, queda la dignitat sencera. que tornen els que han marxat per sempre; queda ara, rendir-vos homenatge. queda ara, parlar de vosaltres i del que va ser, queda emular la vostra revolució, queda aprendre a fer pa, queda recuperar la sal de la vida.

 

Ahora queda el buen viaje, queda la risa intacta, queda la dignidad entera. Que vuelvan los que han marchado por siempre; queda ahora, rendiros homenaje, queda ahora, hablar de vosotras y de lo que fue, queda emular vuestra revolución, queda aprender a hacer pan, queda recuperar la sal de la vida.

a.s.