S’illa on resta pacient la nostra gent,
arribem i només fem que ser.
El rellotge cau, el dia ens mou
i són els d’ací els nostres germans.

En Ses Illes comprenem el pas del temps,
sabem que la nit arribarà
i la nostra gent hi serà.
Respectem el món i estimem la terra.

Vivim i compartim lloc amb ella,
cap lloc com aquest,
cap cosa com la natura d’ací
i són ells els que fan que hi estiga.

Dolça terra on la vida neix a cada pas,
altre món és, se demostra que altre és possible.
Impulsats per aquesta terra
on els covards no hi són.

Abans i després, ahir i demà
s’illa restarà, sa illa esperarà.
Per sempre més fidels,
per sempre més germans.

a.salavert