Contemplem el pas del temps,

fred, calor, vent, pluja, neu…

Contemplem la degradació del temps,

esquerdes, caigudes, buits, humitat…

Res pot amb ella,

ella que ho vol tot

i que a tots meravella,

ella que no perd, guanya. 

L’ànima dels habitants,

el pas dels habitants,

sona fort per ella

i ens eixampla. 

Pas d’obscuritat, 

la vellesa continua sent bella,

la bellesa guanyada del temps,

ella, que sempre espera. 

Sona el campanar darrere,

corren els núvols dalt,

resten pacients les muntanyes al voltant,

tot al voltant d’ella. 

Per sempre hi serà.

les pedres i les plantes donen la benvinguda,

i ja es sent a l’entrar que eres benvingut,

benvolguda ella, la casa.

a.s.