Carrer i crit,

mirades de complicitat,

complicitat d’esperança,

acord d’odi,

assistim i així es fa saber. 

Obscur carrer i crit gelat,

mirades neguitoses creuant-se,

complicitat guanyada amb cada crit nou, 

l’esperança guanya a l’odi

en saber que tots hi som. 

Obscur carrer que es fa estret i crits ensordidors,

mirades que es mouen conform el pas continu,

complicitat ampla que ens aixeca l’ànima, i els braços, i el cap…

L’esperança ja és alegria

en saber que tu hi estàs. 

a.s.