Relaxant somriure,

ja tardaves en sentir-lo.

Ulls mel vius,

tardaven en clavar-se en les entranyes.

Saps que fa retrobar-te en allò que anomenen ‘alegria’,

fredes mans d’un cor dolç,

celebres que l’alè és dirigit a tu,

esclavatge feliç, el teu.

Ulls que assassinen, mans que taquen

veu que assenyala i cabells llunyans,

dolça assassina i tenaç alegria.

Far que arran de terra il·lumina.

a.salavert