Eres. Que guanyen les paraules. I els somriures.
Des de Beni s’entenen futurs, dolça xiqueta que naix enrere de la roca, cubanita de la vida, latina de somriure.

Per allà on naixen les muntanyes, les valls pregunten per tu, eres el trenc d’alba més intacte, comences perquè sí, bruneta de cor, ulls segurs de saber que eres forta i capaç; càntic de la bellesa, himne de dona, aguait del que serà.

Comences per atraure, continues per encisar; tan sols un ‘soul’ de paraules per estimar la terra que et cria. Per un camí ple de colors, per un camí de lluita i cultura, arreu del territori, que baixarem del nord i pujarem pel sud.

Que maleirem els racistes i mourem la remor de la diferència i la raresa. Que alçarem les places i el territori allà on viatjem.

Rumba de voluntats, ruta col·lectiva i muntatge de realitats.

a.s.