Amb Espriu aprenem a llegir:
‘Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.’
Màgiques les seues paraules, encisador el seu verb.
Sinera és ací com Espriu és per sempre.
Despertar, deixar, caminar, mirar, ser, esdevindre, saber, passar, fugir, tindre, marcar, poder, rodar, vindre.
Verbs en la nostra llengua, verbs de tots i verbs de les seues cançons que són càntics per alçar la nostra veu.
a.s.
