Massa temps, massa angoixa.
Aquesta gent, què és el que volen?
El nostre País, ben volgut per uns,
i ben aprofitat per altres.
Butxaques plenes i mirada ferma cap a Madrid.

Culpables d’oblidar els barris,
innocents de tot i de res,
havíem de passar per aquest tràngol?
Serà que sí, potser, per així refer-nos.
Desfeta i terra cremada,
revolta i tornada a conrear.

Viles i barris esperant,
teixit industrial estàtic,
somnis amb la mala costum d’allunyar-se,
totes per la nit, marxem arran de terra,
sense oblidar mirar els estels,
mentre, alcem puny i crit.

Tenim feina i tenim pressa,
no tenim por i no tenim temps,
País que crea i es recrea,
País patidor, País que mai ha renunciat
a la terra, al treball, a la cultura, al sentiment;
com deien aquells que Obrien Pas.

Representen i reflecteixen,
la por i la foscor, la nit i la tempesta,
clientelisme i ànimes brutes,
mans tacades i sang que els envolta.
Preparen la fugida mentre, es prepara la revolta,
revolta que els farà caure, caiguda fins sempre més.

a.s.