Com el món en cada matí,
ens enlairem després de tant.
Com acostuma a fer la desitjosa abella
quan troba el ric nèctar
nosaltres trobem l’alegria
quan ella és a prop;
vivim en un matí daurat
i és el seu riure,
vivim en un escenari improvisat
i són els seus moviments,
trobem que vivim
quan, de sobte ella apareix.

És aquest moment
en què sabem que ho hem creat,
i malgrat les tempestes
a hores d’ara llueix el sol.
Anem fent mentre caminem
en un equilibri fet a propòsit,
deixarem d’anar a rossegons
per començar a anar de peu
i no n’hi anem;
ens enlairem.

a.s.