Camí pacient amb accent obert,

bota acurada i destinació comuna,

allò està desitjant ocòrrer,

ens encaronem i desemboirem,

amor i humor dins nostre.

 

Que ens expliquem com és allò de la vida.

Desxifrant camins dubtosos amb mà estesa,

enaltint el dos és un, fugint del gris i la malenconia,

hem aixecat la tribu per començar a fer-lo bé,

ruta compartida i colze comú.

 

Vals la pena com la primavera,

que per a que hi haja fruit ha d’haver gelada,

que per al cant del riu ha d’haver tormenta,

que per a eixes tonalitats ha d’haver erosió,

el temps és ací i la vida és ara.

 

Genoll en terra si és per goig,

marxa solitària per retrobar-nos,

que ha estat poc de temps i ha sigut molt de temps,

nervis per juntar-se, rialla per iniciar,

una ganyota petita que porta tota una història de glòria.

 

Consideres el lent pas del temps,

plàcida companyia, rugir de fera,

arrenca intensitat i continua per encisar,

zel afectuós, mirada ardent.

Cap passa fora de test, cap pressa per les coses.

 

Un gust de gusts, cop de dolça trobada,

per no deixar-les a la intempèrie

alberguem emocions, tot i s’esvaeix la por.

Hem acurat la mesura breu de la vida,

hem procurat el dret a viure en pau.

 

Allau de sinergia,

glop de tenacitat i galop de plaer,

pam de vida, colp de ganes,

ajuntada dels millors ceps,

respir d’intensitat i batec de calma.

 

a.s.