I allà ben dalt et veus,
allà on allò es mostrava,
és ara i és ahi, on s’albiraven les fulles verdes,
on s’auguraven forts arrels,
on la pedra romandria intacta;
ni la pluja forta, ni el vent esbojarrat,
ni l’aigua escassa.
a.s.
Mandira
Espai de totes vosaltres. "Com sobre l'arbre sec i la terra eixuta cau la plutja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací". Benvingudes, benvolgudes.
