La lluita contra el racisme ha de ser un acte reflex.No podem baixar mai la guàrdia. Podem inclós caure en la tentació, en aquesta malaltia que es diu: racisme. Cal començar per donar exemple i parar atenció a les paraules que s’usen. Les paraules són perilloses. Algunes s’usen per ferir i humiliar, per alimentar la desconfiança i fins i tot l’odi. Altres es despullen del seu sentit profund i alimenten intencions jeràrquiques i discriminatòries. Altres són belles i felices. Cal renunciar a les idees preconcebudes, a algunes dites i proverbis que van en el sentit de la generalització i, per tant, del racisme. Hauràs d’eliminar del teu vocabulari les expressions que arrosseguen idees falses i pernicioses. La lluita contra el racisme comença amb el treball sobre la llengua. Aquesta lluita també necessita la voluntat, la perseverança i la imaginació. Ja no n’hi ha prou d’indignar-se amb un discurs o un comportament racista. Cal actuar, no deixar passar cap desviació de caràcter racista. No dir-se mai “no passa res!”. Si deixem fer i dir, deixem que el racisme prospere i es desenvolupe fins i tot en persones que haurien pogut evitar caure en aquesta plaga. Si no reaccionem, si no actuem, tornem cap al racisme banal i arrogant. Tots tenim al nostre abast la capacitat de lluitar contra totes les formes de racisme. Baixa al carrer, i fixa’t que són tots diferents, la diversitat és bonica. És una sort per a la humanitat. Tots venim d’horitzons diferents, La barreja és un enriquiment. Qualsevols vida és única, mereixen el mateix respecte i ningú té dret a humiliar una altra persona. Tothom té dret la seua dignitat i cadascú el deure de respectar a l’altre, així farem un homenatge a la vida. D’aquesta manera, amb aqesta manera de viure ens estem respectant a nosaltres mateixos. 
Adaptació de la conclusió del Racisme explicat a la meva filla, Tahar Ben Jelloun