“I cridi la veu de tot el poble: Amén!”
S.E.

Alcem la vista i no hi ha res més que vida, tornem ací i ho fem per necessitat; no rebutgem paraules sobre la lluna o sobre eixe paisatge, sobre la nostra gent o sobre ella; però, hem de prendre món, de prendre partit i no aturar-nos en una contemplació pseudomística de la vida. 

Somnis dormits tornaran, carregarem contra els gossos, parlarem de la nostra gent, viurem valorant cada racó i ho farem mirant endavant… i en aquest hostil escenari. Deixarem de ser els mateixos i marxarem cap a nous escenaris on nous capvespres i nous projectes arribaran.

a.s.