Sovint, quan rellegeixo els meus poemes,
penso que, ben mirat, allò que he escrit
no ha pas modificat el ritme de les coses.
És en va que voldria que aquells versos
servessin la duresa de quan els vaig escriure.
Aleshores, em dic, jo era un altre i lliurava
combat contra cent monstres.
Fins i tot sóc capaç d’escriure-ho de manera
que convenci la gent.

Però sé que no és cert, que aquells poemes foren
escrits poc més o menys com aquest, i que tot
allò que hi descobreixo, neguitós i en silenci,
són els racons que encara no he esbaldit,
car, certament, no hi ha res que s’oposi
ni al gest ni al pas d’aquell que té una clara,
decidida i tenaç voluntat de camí.