Viu, viu, viu, viu.
L’Estellés passeja per la ciutat,
sense pressa es deixa prendre,
sense tardança arriba el dia
i tornes a despertar.

Riu, riu, riu, riu.
Riu sec que dóna vida,
riu Túria que mort alegra,
obrirà els pulmons de nit
i al dematí serà tot verd.

a.s.