FESTA ESTELLÉS 2012: Homentatge a Benimaclet, 12 de setembre.
____________________________________
Quan la marxa s’atura i els tambors de triomf deixen de sentir-se calen moments amb Estellés. Predomina la seua paraula davant de moments grisos i ja siga per a parlar d’amor o de lluita, per a parlar de les coses quotidianes o per a parlar de València abans haurem de llegir-ho. La seua poesia és tan viva com mai, hui faria 88 anys el fill del forner.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, treballem.
Un entre tants.
V.A.E.
Les festes d’Estellés per arreu del País li recordaran aquest mes, els carrers de València són seus des de fa molt, les seues paraules ja són nostres i són patrimoni del poble valencià, del món on vivim. A Burjassot parlen orgullosos d’ell i nosaltres, entre companys, compartim la seua poesia.
Foradant en la nit del temps,
obrint la nit com una mina,
obscurament i tenaçment,
ens podrem seure, si Déu vol,
amb les mans brutes de la feina,
a fumar, parlar de la pàtria,
la pàtria sòlida en el temps.
V.A.E.
Tots els moments són bons per llegir/recitar a Estellés, i tots eixos moments ens refugien en paraules justes, dites en el moment just i que assumeixen la veu d’un poble…
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la dirás honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
V.A.E.