En l’horta germana de la ciutat.
Ací deixem el present,
Cabanyal enllà.
Benimaclet ací,
Alboraia al fons.
El mar al costat ens acompanya,
vivim ací.

Al sud, la ciutat espera,
València t’estime,
m’estime cada racó i m’alces el cor.
En l’horitzó, els pobles del País.
Cap al nord, cap a l’oest i cap al sud.
Baix les muntanyes o dalt,
grans o petits, vells o nous
pujen la força d’un país que ja anem fent.

Vivim ací,
l’horta és la font,
l’horta és poble i nosaltres hi som.
Caminem de pressa o sense
i el País es mostra a nosaltres.

a.S.