Guardeu tot, acomiadeu-vos de tot, ens aturem ara nosaltres i hem de pegar un salt, vols dir? un salt, sí.
Diuen que ahi al davant hi està, els meus dubtes agafen força i trobem la sortida mirant eixe capvespre.

Han mostrat lentament aquelles visions, ha callat el xiquet i s’ha deixat vigilar, li aturaven i el mar, on és?
Cap paisatge de darrera el tornen a veure, des del cor eix tot allò, no troben el moment de dir prou. 

Potser açò siga difícil d’assumir, guardeu-ho i mireu-ho de tant en tant, està pegant el salt, vols dir? el salt.
Diu que és tip, diu que arriba, diu que aplega, diu que ho veu, diu que ja hi està. Oh, capvespre davant.

A.Salavert