«Tot el que visc s’assembla a aquell poema
que em creix de sobte a dins i s’apodera
de mi i em magnifica.
No sóc jo
qui creix, sinó el desig de sobreviure;
i un cop ja buit de mots resto expectant
i se m’adorm el temps a la mirada.»
i un cop ja buit de mots resto expectant
i se m’adorm el temps a la mirada.»
Miquel Martí i Pol
