Per ací tornes, de nou a l’enyoro continu

que és aquest camí, el de sempre.

Ell et portarà per les riqueses dels d’ahir,

et farà veure com s’ha destruït tot i alhora s’ha construït tot. 

Ací veus l’infinitat de la vida, l’infinitat de la natura,

l’infinitat dels teus ulls i l’infinitat del temps.

Perquè aquest camí és infinit, i alhora finit per a tu,

somies amb ell cada nit, i cada dia tornaràs a veure’t per ell.

L’enyorança ja no hi és en trepitjar-ho,

camí de sempre; sec o mullat, àrid o enfangat,

pels costats t’acompanyen esbarzers que et guarden de no caure, en la sèquia,

també hi són els murs caiguts i els arbres que, des de petit t’han guiat. 

a.s.