Vella escolta,
d’aquella mar profunda i propera,
d’aquelles gotes que ja no cauen,
per sorpresa i amb emoció.

De tindre allò just i quan tot és just,
trau el mànec d’allò fosc,
moviment de fulles que segueixen inèrcia,
moment de tu, moment que hi serà.

En la mar profunda.