Et pense a sovint,
i encara hi és la llum profunda
que deixaren els teus passos
en la meua vida.
És cert allò del pas del temps,
i allò de la distància,
però, també allò de que el amor resisteix.
Un vers que mai es farà malbé.
a.s.
Mandira
Espai de totes vosaltres. "Com sobre l'arbre sec i la terra eixuta cau la plutja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací". Benvingudes, benvolgudes.
