Arxiu de la categoria: Uncategorized

Enlairant

Publicat el per

Com el món en cada matí,
ens enlairem després de tant.
Com acostuma a fer la desitjosa abella
quan troba el ric nèctar
nosaltres trobem l’alegria
quan ella és a prop;
vivim en un matí daurat
i és el seu riure,
vivim en un escenari improvisat
i són els seus moviments,
trobem que vivim
quan, de sobte ella apareix.

És aquest moment
en què sabem que ho hem creat,
i malgrat les tempestes
a hores d’ara llueix el sol.
Anem fent mentre caminem
en un equilibri fet a propòsit,
deixarem d’anar a rossegons
per començar a anar de peu
i no n’hi anem;
ens enlairem.

a.s.

Vicent Andrés Estellés, per sempre

Publicat el per

FESTA ESTELLÉS 2012: Homentatge a Benimaclet, 12 de setembre.

____________________________________

Quan la marxa s’atura i els tambors de triomf deixen de sentir-se calen moments amb Estellés. Predomina la seua paraula davant de moments grisos i ja siga per a parlar d’amor o de lluita, per a parlar de les coses quotidianes o per a parlar de València abans haurem de llegir-ho. La seua poesia és tan viva com mai, hui faria 88 anys el fill del forner.

Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.

Un entre tants com esperen, treballem.
Un entre tants.
V.A.E.

Les festes d’Estellés per arreu del País li recordaran aquest mes, els carrers de València són seus des de fa molt, les seues paraules ja són nostres i són patrimoni del poble valencià, del món on vivim. A Burjassot parlen orgullosos d’ell i nosaltres, entre companys, compartim la seua poesia. 
Foradant en la nit del temps,
obrint la nit com una mina,
obscurament i tenaçment,
ens podrem seure, si Déu vol,
amb les mans brutes de la feina,
a fumar, parlar de la pàtria,
la pàtria sòlida en el temps.
V.A.E.

Tots els moments són bons per llegir/recitar a Estellés, i tots eixos moments ens refugien en paraules justes, dites en el moment just i que assumeixen la veu d’un poble…
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la dirás honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
V.A.E.

Nou viatge

Publicat el per

“I cridi la veu de tot el poble: Amén!”
S.E.

Alcem la vista i no hi ha res més que vida, tornem ací i ho fem per necessitat; no rebutgem paraules sobre la lluna o sobre eixe paisatge, sobre la nostra gent o sobre ella; però, hem de prendre món, de prendre partit i no aturar-nos en una contemplació pseudomística de la vida. 

Somnis dormits tornaran, carregarem contra els gossos, parlarem de la nostra gent, viurem valorant cada racó i ho farem mirant endavant… i en aquest hostil escenari. Deixarem de ser els mateixos i marxarem cap a nous escenaris on nous capvespres i nous projectes arribaran.

a.s.


Poc a poc

Publicat el per

Mantenim la distància de seguretat durant el camí,
paraules exactes s’alcen i no fan tot el possible,
camí que, pas a pas fem perquè volem i
encenim les flames quan arribem a nous carrers.

Cridem ben fort i no arriba gaire,
eixim de casa i el carrer es troba buit,
raonem perquè hi som ací i
continuem projectes que mai moriran.

No fem altra cosa que somniar,
fem més aviat poc,
volem en cada somni i
fem, mentre el carrer es plena.

a.s.

Puedo ser feliz contemplando un árbol

Publicat el per

Puedo serlo. Igual que contemplando un atardecer, una caída cada día.

Ser y estar, vivir y verte.

Volver a recuperar un motivo de alegría.

En un segundo se superan días en vela por ella.

Atardece… mañana el sol volverá a resplandecer, a levantarte y a dar vida.

Sujetos a la vida y colgados en el transcurso.

Amamos a nuestra gente y la palabra nos une.

Un árbol que lento vive y una vida fugaz que no da vida.

Seguimos sin tiempo para todo, pero poco es más que nada.

Amanecerá… ayer lo hizo sin más y mañana no será menos.

a.s.

Ara és demà

Publicat el per

Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.


Miquel Martí i Pol

Lliurant combat

Publicat el per

Aleshores, em dic, jo era un altre i lliurava combat contra cent monstres…
                                                                                          M.M.P.

I ara dic, ells són aquí,
aneu amb compte.
Lliurem combats, és a dir, resistim.
Poques victòries comptem
i ens servim de derrotes.
De derrotes ens servim per arribar-hi,
de victòries parlem mentre resistim.

Llunyanes victòries recordem
mentre obviem recents victòries
i forgem les derrotes en la pell,
amargues derrotes que mai fugen.
Aturem embriagadores victòries,
resistim els colps diaris
i vivim de constructives derrotes.

a.s.

Amb Espriu

Publicat el per

Amb Espriu aprenem a llegir:

‘Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre.’
Màgiques les seues paraules, encisador el seu verb.
Sinera és ací com Espriu és per sempre.
Despertar, deixar, caminar, mirar, ser, esdevindre, saber, passar, fugir, tindre, marcar, poder, rodar, vindre.
Verbs en la nostra llengua, verbs de tots i verbs de les seues cançons que són càntics per alçar la nostra veu.
a.s.

Todo llega

Publicat el per
Nos encontramos.
Cercamos los límites,
mientras se flota
se crea vida.
Tierra dura,
cielo de fuego.
Encerrados en el abismo
y sigue viva.
a.s.

Vent suau

Publicat el per

Vent suau que anuncia temps de canvi,

de canvi calculat,
de canvi continu.
Contemplem el cel
i enfoquem el futur
que cau com el dia.
Flor que mata la seua planta,
nosaltres optem ser com el xiprer,
arbre que, pacient, no vol perdre la seua terra.
a.s.

Vivim ací

Publicat el per

En l’horta germana de la ciutat.
Ací deixem el present,
Cabanyal enllà.
Benimaclet ací,
Alboraia al fons.
El mar al costat ens acompanya,
vivim ací.

Al sud, la ciutat espera,
València t’estime,
m’estime cada racó i m’alces el cor.
En l’horitzó, els pobles del País.
Cap al nord, cap a l’oest i cap al sud.
Baix les muntanyes o dalt,
grans o petits, vells o nous
pujen la força d’un país que ja anem fent.

Vivim ací,
l’horta és la font,
l’horta és poble i nosaltres hi som.
Caminem de pressa o sense
i el País es mostra a nosaltres.

a.S.