Vent suau que anuncia temps de canvi,
No es veu el mar
i sabem que hi és.
La terra és il·luminada
perquè hi som, també.
El cel és manté fidel
i mentre l’estimem.
a.s.
En l’horta germana de la ciutat.
Ací deixem el present,
Cabanyal enllà.
Benimaclet ací,
Alboraia al fons.
El mar al costat ens acompanya,
vivim ací.
Al sud, la ciutat espera,
València t’estime,
m’estime cada racó i m’alces el cor.
En l’horitzó, els pobles del País.
Cap al nord, cap a l’oest i cap al sud.
Baix les muntanyes o dalt,
grans o petits, vells o nous
pujen la força d’un país que ja anem fent.
Vivim ací,
l’horta és la font,
l’horta és poble i nosaltres hi som.
Caminem de pressa o sense
i el País es mostra a nosaltres.
a.S.
S’illa on resta pacient la nostra gent,
arribem i només fem que ser.
El rellotge cau, el dia ens mou
i són els d’ací els nostres germans.
En Ses Illes comprenem el pas del temps,
sabem que la nit arribarà
i la nostra gent hi serà.
Respectem el món i estimem la terra.
Vivim i compartim lloc amb ella,
cap lloc com aquest,
cap cosa com la natura d’ací
i són ells els que fan que hi estiga.
Dolça terra on la vida neix a cada pas,
altre món és, se demostra que altre és possible.
Impulsats per aquesta terra
on els covards no hi són.
Abans i després, ahir i demà
s’illa restarà, sa illa esperarà.
Per sempre més fidels,
per sempre més germans.
a.salavert
Romanc en aquest punt,
des del que hi sóc,
des del que escric
i és gràcies a ells.
Als que ens netejen la cara,
als que ens fan sentir,
als que ens fan fer,
als que ens mostren el camí.
Aquell camí que uns altres ja començaren
i que anaren fent.
a.s.
Dir endavant
Al paso nos abrimos,
alzamos el peso de la palabra,
creamos rincones y amamos.
Nos llaman a la vida,
aquel pasado muere
y agoniza la muerte.
Admiramos ese árbol,
queremos esa vida
y mostramos un mundo.
Envuelta mi vida,
la causa es ella
y cae la noche.
a.s.
Després d’açò l’idea d’Ìtaca
s’alçarà fins l’eternitat.
Comencem un dia nou,
continuem un llarg camí,
i no ens aturem
fins arribar a un port nou.
Tornem i ens trobem.
Amb València, amb tu, amb ells i amb això.
Present calculant,
present vivint,
present lluitant,
futur que arriba en cada mirada.
Després de tot, allò.
Després seguim, seguirem.
a.s.
Asistimos,
nos encontramos.
Tenemos que seguir,
aquellos días y esos días.
Pasado y futuro,
en este punto se parte.
En este, desde el que hablamos,
en este, desde el que amamos,
en este, desde el que avanzamos.
Cada segundo,
cada punto,
cada paso,
avanzamos.
a.s
Muestran un camino a seguir,
elevan la historia y la acercan,
la escriben y la avanzan.
La lucha, una vez más, en la calle,
el pueblo, de nuevo, secunda.
En Madrid, en Asturias,
en Castilla o en Teruel tienen sus raíces.
En el mundo entero ejemplos
y en la historia victorias.
Su fuerza ignorada por los medios,
su fuerza emociona a sus familias
y su fuerza nos pone en pie con ellos.
Adelante, adelante, adelante.
A.S.
Mirada profunda destruye, pero también crea diréis; alcemos la vista y no perdamos rincón por observar.
Por momentos sentimos volar por encima del mundo y tan solo es fruto de mi imaginación, y de tu mirada.
La agonía de no sentirte y verte; evitas la ausencia y mientras tanto caes.
La ciudad esconde rincones, tu mundo se hunde hasta esconderse; solo quedan rincones.
a.s
El sol tímid
em recorda a tu,
puja i cau,
amb paciència puja,
sense pressa cau
i amb pressa dóna calor.
Amb passivitat mire
i tot açò ix del meu cap
cap a on tu estàs.