Arxiu de l'autor: kro

Ella

Publicat el per
Contemplem el pas del temps,
fred, calor, vent, pluja, neu…
Contemplem la degradació del temps,
esquerdes, caigudes, buits, humitat…
Res pot amb ella,
ella que ho vol tot
i que a tots meravella,
ella que no perd, guanya. 
L’ànima dels habitants,
el pas dels habitants,
sona fort per ella
i ens eixampla. 
Pas d’obscuritat, 
la vellesa continua sent bella,
la bellesa guanyada del temps,
ella, que sempre espera. 
Sona el campanar darrere,
corren els núvols dalt,
resten pacients les muntanyes al voltant,
tot al voltant d’ella. 
Per sempre hi serà.
les pedres i les plantes donen la benvinguda,
i ja es sent a l’entrar que eres benvingut,
benvolguda ella, la casa.
a.s.

És la lluita

Publicat el per

És la lluita, aquesta concretament, és la nostra; però, no penseu mal, que aquesta lluita necessita d’altres i totes formen un cúmul amb una matriu comú: no trair la història.
Noves idees i noves percepcions, producte de l’evolució, sens dubte.
Les mateixes barreres d’ahir són les de hui, tan sols ha canviat el revestiment d’aquestes.
Ens diuen que no mitifiquem, i simplement valorem la mateixa lluita dels d’ahir; ens diuen que morirem i res haurà canviat, i no saben que cada acció ja canvia el món…
En temps de foscor ens trobem i construirem sobre la base que ens deixaren.
Vindran nous cantants, nous juristes, nous escriptors, nous economistes… en definitiva, nous humans que hauran estat convidats a participar.
Amb accions diàries i amb decisions diàries anem assentant els nous horitzons.
Què hem de trobar noves eines? Sí, noves eines de construcció.

Assimileu que no hi ha fi.

a.s.

VIII

Publicat el per

Et pense a sovint,

i encara hi és la llum profunda
que deixaren els teus passos
en la meua vida.
És cert allò del pas del temps,
i allò de la distància,
però, també allò de que el amor resisteix.
Un vers que mai es farà malbé.
a.s.

Feliz navidad

Publicat el per

A los que luchan por la dignidad de todos. A los huelguistas de la sanidad pública, a los combatientes de la marea verde, a los investigadores y científicos que no quieren emigrar, a los trabajadores de Canal Nou, a los de Telemadrid, a todos los periodistas que no han renunciado a su oficio, a los voluntarios que paran los desahucios, a los jueces que se niegan a que la justicia se convierta en un privilegio, a los farmacéuticos que se saltan la ley a la torera, a los que trabajan gratis en cualquier sector para mantener en pie los servicios que este Gobierno está arrebatando a los ciudadanos cuyos intereses debería proteger, a los que se movilizan, a los que se indignan, a los que protestan por ellos y por los demás.

A los pequeños héroes de la vida cotidiana. A los pensionistas que mantienen a sus hijos en paro con una pensión raquítica. A los abuelos que esta noche cenarán una tortilla francesa para que sus nietos no se queden sin juguetes. A las cocineras que harán milagros con el dinero que hace poco se gastaban sólo en turrón. A los que cantan y bailan con un sapo atravesado en la garganta. A los que van a contribuir a encender las luces de sus casas con la miseria que cobrarán el 8 de enero por veinte días de trabajo temporal, sirviendo mesas o empaquetando regalos. A los que recuerdan Navidades mucho más pobres, y se extrañan de que éstas nos den tanto miedo.

A los que lo están pasando mal. A los que no tienen trabajo, a los que no ven la luz, a quienes no duermen por las noches, a quienes sienten que les han robado el futuro. A todos ellos, cualquiera que sea el significado de esas palabras en este año maldito, feliz Navidad. A los demás, no. A los culpables, a los corruptos, a los indiferentes, a los insolidarios, a los mentirosos, lo único que les deseo es que se intoxiquen con una ostra justiciera. Ojalá.

Almudena Grandes. El País, 24-12-12

Seguirem desperts per tots

Publicat el per

Ànimes immòbils que deixen de ser-ho. Solen nàixer febles (com totes) i creixen observant (com totes) però, en el moment de caminar són els seus peus l’únic horitzó.

Sempre arriba eixe dia on s’eleva l’ànima en aixecar la mirada; la mirada disposada amb força amb el fi de destruir la immobilitat. 
De vegades, eixe dia arriba violentament; de vegades, eixe dia arriba a colps; de vegades, eixe arriba subtilment; de vegades, eixe dia arriba amb una simple conversació.
Eixe arbre tornarà a tindre fulles i eixa lluna deixarà de ser tapada pels núvols, estiguem tranquils.
Eixa vida dependent necessita deixar de ser-ho; eixe treball el qual et permet alimentar als teus fills necessites tenir-ho; eixa vida sense habitatge necessita un sostre digne. Aquestes vides úniques necessiten veus, aquestes vides úniques necessiten defensa, aquestes vides úniques són les nostres i no anem a permetre que ningú s’apodere d’elles. Llavors, que deixen d’estar tranquils.
El teu crit junt a altres els farà caure, el teu estudi junt a altres els destruirà, la teua ràbia conreada gràcies a ells els preocuparà i no oblides que et faran dubtar de la teua força fins destruir la teua voluntat, hem d’estar atents. 
Ens pertoca construir l’alternativa real i aquesta va creixent davant els murs que separen pobles i persones que comparteixen la voluntat de crear. Una vegada més, el món no espera.

a.s.

Som aquí i seguirem

Publicat el per
A tots vosaltres

Aconseguiran poc o res.

Han passat anys obscurs,
ens han volgut veure en l’abisme,
i malgrat tot, som aquí.
No aturem el nostre cor
ni traïm el pas dels d’ahir,
trobem que sense ells, res seriem.
Anunciem el ritme i alcem la mirada.
L’obscuritat ens intenta envoltar.
Hui, el soroll és un silenci assassí,
pareix que ens destrueix,
res d’això, som aquí i seguirem. 
a.s.

Nou món

Publicat el per

Un món contra un altre.
Futur i passat contra l’avui.
Eines contemporànies creades per ells, ara seran utilitzades contra ells.

Noves visions i noves voluntats contra una manera d’actuar obsoleta i insostenible.
La decisió de cadascun serà unir-se o no.
Actuar davant allò estàtic o caure per no dinamitzar les nostres vides.

L’edat de l’estupidesa és evitable i la confiança en els homes es renovarà.
L’història ens jutjarà sense pietat.

El nou món es va creant.

a.s.

VII

Publicat el per

Quasi sense voler,
quasi sense sentit.
Despertes les mirades cap al carrer,
conscients d’un progrés quasi universal,
encetem el pas i el camí és brut.

Un cop ben mirat,
un cop quasi fet.
Alcem el futur mirant un passat ple,
tenim eines per canviar-ho i millorar-ho,
tenim la voluntat i anem a fer-ho.

a.s.

VI

Publicat el per

Viu, viu, viu, viu.
L’Estellés passeja per la ciutat,
sense pressa es deixa prendre,
sense tardança arriba el dia
i tornes a despertar.

Riu, riu, riu, riu.
Riu sec que dóna vida,
riu Túria que mort alegra,
obrirà els pulmons de nit
i al dematí serà tot verd.

a.s.

XXX Espriu

Publicat el per
XXX
‘Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somniant mars en calma,
la claror de Sinera.’
S. Espriu, Cementiri de Sinera

V

Publicat el per

Arriba el dia i salpen les ànimes,
la fulla doblegada anuncia la freda nit que ha passat
i quan surt prompte el sol, l’amor es manté.

Les mirades s’eixamplen i la tímida veu mai no ha estat,
l’alçària d’aquell petó viu latent mentre s’espera,
i tal com es mesuren els passos, ella respira.

a.s.