“Les ciutats seran rius plens de gent.
Floriran flors i cants i alegries.
Floriran crits i cors i paraules.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.
En el dia que durarà anys,
braços lliures i boques i mans.”
O. Montllor
Ens enfrontem amb aquells que marxen foscament per les institucions.
Segurament pensen que un acrònim pot destruir una manera d’entendre la vida. Seguint l’estratègia mateixa que a Ses Illes o al País Valencià han portat, hem trobat diferents accions però, un objectiu comú: reduir, impossibilitar, dificultar.
Volen veure reduït l’àmbit d’expressió i de creació en català, impossibiliten l’accés a ell i el minimitzen i dificulten una comunicació estable entre els ciutadans.
Davant de totes les agressions vingudes de més enllà de la Franja i de més enllà dels Serrans ens disposem al nord, a l’est i al sud a defensar allò nostre.
Sabem ben bé que el poble que crea resisteix, que aquell poble que canta mai morirà i que aquell poble que aixeca el puny ben tancat serà respectat.
Cal assenyalar que un acrònim no farà oblidar el seu nom, cal cridar que el català és ben viu i cal indicar que el volem per sempre.
