‘De res no valen banderes
que no ens facin d’abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t’han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.’
Miquel Martí i Pol
Si això, ens trobem.
Quant cau l’ànima
quan ella no hi és!
Com és la foscor!
Com és d’esperar,
la seua presència persegueix la por;
fins tombar-la.
Lluix el sol, fins i tot,
quan la lluna governa el cel,
quan és la lluna qui ens persegueix,
a nosaltres dos.
Aquesta vegada,
la lluna tomba la foscor,
amb la seua ajuda.
a.s.
Capritxos humils que ens aguaiten a la vida,
Som ara en aquesta antiga ciutat,
ara passegem pels carrers
on es signaren amors, paus i amnisties.
Els orígens són ara, llunyans,
pactarem amb amor
i caminarem per amor.
Som els hereus d’allò
i som cada conquesta;
forem cada paraula.
a.s.
Que no oblidem.
Que no ens resignem.
Que no volem.
Que no és suficient.
Que no és el nostre món.
Que cauran.
Ens obrim cap a nous projectes
i nous horitzons que construïm.
La vida està feta per a crear
i és avui quan mirem l’història d’ahir
perquè demà farem millor l’avui.
a.s.
Ens retrobem.
Potser mai tornarem.
Potser la voluntat siga tornar,
aleshores tornar serà possible.
No serem els mateixos,
hi romandran records.
Cauran dies i serà el mateix capvespre
i la mateixa pedra.
a.s.
Anem molt més enllà d’allò laboral. Som estudiants i amb el nostre futur no es juga, no volem retrocedir en drets i no estem disposats a quedar-nos de braços creuats, donem suport a tots aquells que pensen que així no podem seguir i que est a favor d’un canvi social actualitzant tot allò necessari per viure dignament i amb felicitat. Quan la política no s’actualitza són els ciutadans actius i participatius els que fan que canvie, i espere que no es dubte de la força social perquè és l’únic camí mitjançant s’han canviat realitats. Bona nit, bon dia demà.
Endavant.
Luego apresaron a unos curas
pero como yo no soy religioso
tampoco me importó.
Ahora me llevan a mí
pero ya es tarde.’
____
Tots els jardins del món plens,
els homes seran un clam
per la vida valenta.
No cap cap traïdor
i som nosaltres els únics covards.
Fins i tot, els de darrere miren
i els dels costats ens acompanyen.
a.s.
Concentració necessària
quan estem amb ells.
La natura torna en cada obrir d’ulls.
Mentre cau la gent de la vida,
mentre recuperem la gent de la mort
i mentre trobem la vida amb la gent d’ací
fugim del present,
arribem del present
i ens llancem cap al futur;
la tardor arriba.
a.s.
…y en el corazón.
Un apunte de Noam Chomsky sobre el 11-S
