Des de la distància,
arriba la Diada de l’11 de setembre de 2014, arriba la #V. Des de Catalunya amb destinació: resta del món.
Aquest Principat de Catalunya, aquests Països Catalans que anem fent. Indestriable el context salvatge, impossible no atendre l’aleteig del que durant dies, durant barris, durant anys, durant pobles, durant segles, durant vides ha tensat el més absolut dels poders.
Cultura, memòria, consciència, creació, múscul, referència. Arriba així, el 2014-1707 a Barcelona, com no, i si més no. 10 de setembre. Acte de Som Països Catalans, perquè on hi ha resistència hi ha tot. Resistència que vertebra, que es (re)crea a cada gest, acció, llibre, cançó, conversació, marxa; gest humil o gest excepcional. Que no pas soberbi.
Ràdio Terra; i que comença, mitjà de comunicació que unirà els Països Catalans, gest de contrapoder, referència i exemple. Serà l’11. Per ser-ho fins el final, i el més important, ser-ho durant el trajecte. Un entre tants.
Escòcia, i que votarà. Maneres de fer i de ser diferent les que ha adoptat el govern de l’actual Regne Unit. I que cal adonar-se, comença desmembració de les fronteres actuals en Europa, i com no, seran per canviar-ho tot, per no trair el pas, ni el pes. Pes i pas; el nostre pes com a persones, el nostre pas que ho pot i ho vol TOT. D’anticapitalisme parlem, de voluntat de camí, de nuclis i de poders, de sobiranies, i de gent, de poble, de barri. D’assemblees i de participació, d’autosuficiència i alimentària, i energètica, d’autonomia i sexual, d’independència i social, i cultural. Hem començat a desacostumar-nos, la por ja no és por, que l’hem perduda.
I serà el Principat, que també votarà, que serà el 9-N que es dirà Desobediència per poder ser-ho, per confirmar, per deslligar-se de l’estat espanyol; corcat, mediocre, prepotent; caràcter que no és ni està a la resta de pobles sotmesos; i és Andaluzia, i és Galiza, i és Castella, i és Euskal Herria, i és Asturies, i és… I és…
I votarem el 9, i el 10, i l’11
i el 12…
Moviments socials, mouran. Que la unitat popular no es diu en va, que ens calem, que ens estimem. Contrapoder i valentia, que tenim el pes i anem a pel pas. I des de la distància i la proximitat: Amar es combatir.
Chile, La Serena, 9-10-2014
a.s.
