Arxiu d'etiquetes: poble

VI

Publicat el per

Des de la distància,
arriba la Diada de l’11 de setembre de 2014, arriba la #V. Des de Catalunya amb destinació: resta del món.
Aquest Principat de Catalunya, aquests Països Catalans que anem fent. Indestriable el context salvatge, impossible no atendre l’aleteig del que durant dies, durant barris, durant anys, durant pobles, durant segles, durant vides ha tensat el més absolut dels poders.
Cultura, memòria, consciència, creació, múscul, referència. Arriba així, el 2014-1707 a Barcelona, com no, i si més no. 10 de setembre. Acte de Som Països Catalans, perquè on hi ha resistència hi ha tot. Resistència que vertebra, que es (re)crea a cada gest, acció, llibre, cançó, conversació, marxa; gest humil o gest excepcional. Que no pas soberbi.
Ràdio Terra; i que comença, mitjà de comunicació que unirà els Països Catalans, gest de contrapoder, referència i exemple. Serà l’11. Per ser-ho fins el final, i el més important, ser-ho durant el trajecte. Un entre tants.

Escòcia, i que votarà. Maneres de fer i de ser diferent les que ha adoptat el govern de l’actual Regne Unit. I que cal adonar-se, comença desmembració de les fronteres actuals en Europa, i com no, seran per canviar-ho tot, per no trair el pas, ni el pes. Pes i pas; el nostre pes com a persones, el nostre pas que ho pot i ho vol TOT. D’anticapitalisme parlem, de voluntat de camí, de nuclis i de poders, de sobiranies, i de gent, de poble, de barri. D’assemblees i de participació, d’autosuficiència i alimentària, i energètica, d’autonomia i sexual, d’independència i social, i cultural. Hem començat a desacostumar-nos, la por ja no és por, que l’hem perduda.
I serà el Principat, que també votarà, que serà el 9-N que es dirà Desobediència per poder ser-ho, per confirmar, per deslligar-se de l’estat espanyol; corcat, mediocre, prepotent; caràcter que no és ni està a la resta de pobles sotmesos; i és Andaluzia, i és Galiza, i és Castella, i és Euskal Herria, i és Asturies, i és… I és…
I votarem el 9, i el 10, i l’11
i el 12…

Moviments socials, mouran. Que la unitat popular no es diu en va, que ens calem, que ens estimem. Contrapoder i valentia, que tenim el pes i anem a pel pas. I des de la distància i la proximitat: Amar es combatir.

Chile, La Serena, 9-10-2014

a.s.

IV

Publicat el per

En Chile la bandera no solo está en las grandes plazas o en los edificios elegantes, que también.
En Chile la bandera es la continuación del brazo humilde, del cuerpo trabajador y de las fuerzas vivas, del pueblo, que lo son. Así, orgullosos de lo que supone ser pueblo chileno, resistente, encorajado, que si se derrumba, ellos mismos lo reconstruyen; que en cada esquina, en cada sombra, en cada montón, una bandera se iza y es la de Chile, una vértebra más en la América, que la es.
Porque pueden, lo sienten;
si más no, libertad y recononocimiento horizontal para los pueblos originarios, que lo son.
Y cada propia bandera en pie.

image

a.s.

15M, tres anys després #guanyarem

Imatge

15M, tres anys després #guanyarem

Hui és 15M.
Tres anys des que l’estat espanyol va assistir a un procés sense precedents que (re)presentava el principi de l’inici del canvi, procés el qual va influir a altres territoris del nostre continent i d’arreu del món.

Aquests 3 anys són milers les plataformes, assemblees i espais que s’han creat arran aquell dia, arran la fugida de la passivitat per abraçar les revoltes que recordaran la revolució, que serà, i que la veurem/viurem. Enllaços i xarxes, camins i teixits construïts al voltant d’un món gris, el qual se’ns ha fet xicotet i per a les elits els queda gran ja.

Profundament anticapitalistes, profundament en contra d’aquest sistema esquerdat per tot arreu, som cadascuna les que portem al cap i al cor el canvi REAL, el canvi GLOBAL que passa per la lluita de base i diària, pels espais horizontals, per la realitat més propera i per la fidelitat a la Història; responsabilitat de molts ser-hi perquè uns pocs deixen d’estar-hi.
No aïllem aquest procés a València o a Madrid, a l’estat espanyol o a Europa… La lluita contra monsanto a Argentina és la mateixa que la lluita de la PAH ací pel sostre digne, el NO a BCN World és el mateix NO al Mundial 2014 a Brasil…

Estem orgulloses de ser nosaltres les que eixirem al carrer i no hem tornat a deixar el carrer; erem Perroflautas i Hippies, hui ja Kale Borroka aprenents d’Euskal Herria, ho fem bé mentre continuen cridant per veure si ens fan callar. Primer ens ignoraren, després se’n rigueren, després ens criminalitzaren; hui és tard per aturar-se i anem camí de la victòria, i el que queda, i tant, i seguim, i seguirem.

#guanyarem
15 maig de 2011-15 maig de 2014

a.s.

15M, tres anys després #guanyarem

Imatge

15M, tres anys després #guanyarem

Hui és 15M.
Tres anys des que l’estat espanyol va assistir a un procés sense precedents que (re)presentava el principi de l’inici del canvi, procés el qual va influir a altres territoris del nostre continent i d’arreu del món.

Aquests 3 anys són milers les plataformes, assemblees i espais que s’han creat arran aquell dia, arran la fugida de la passivitat per abraçar les revoltes que recordaran la revolució, que serà, i que la veurem/viurem. Enllaços i xarxes, camins i teixits construïts al voltant d’un món gris, el qual se’ns ha fet xicotet i per a les elits els queda gran ja.

Profundament anticapitalistes, profundament en contra d’aquest sistema esquerdat per tot arreu, som cadascuna les que portem al cap i al cor el canvi REAL, el canvi GLOBAL que passa per la lluita de base i diària, pels espais horizontals, per la realitat més propera i per la fidelitat a la Història; responsabilitat de molts ser-hi perquè uns pocs deixen d’estar-hi.
No aïllem aquest procés a València o a Madrid, a l’estat espanyol o a Europa… La lluita contra monsanto a Argentina és la mateixa que la lluita de la PAH ací pel sostre digne, el NO a BCN World és el mateix NO al Mundial 2014 a Brasil…

Estem orgulloses de ser nosaltres les que eixirem al carrer i no hem tornat a deixar el carrer; erem Perroflautas i Hippies, hui ja Kale Borroka aprenents d’Euskal Herria, ho fem bé mentre continuen cridant per veure si ens fan callar. Primer ens ignoraren, després se’n rigueren, després ens criminalitzaren; hui és tard per aturar-se i anem camí de la victòria, i el que queda, i tant, i seguim, i seguirem.

#guanyarem
15 maig de 2011-15 maig de 2014

a.s.

Triava a 2013

Publicat el per

Any tenebrós, i alhora alegre. 

Any que ha estat el despertar d’un poble, any que ha estat tacat per botiflers,

any que ha fet un País més poble, i un poble més País. 

 

Hem patit la bota d’ànimes obscures, i hem patit les paraules buides d’altres, 

hem estat a la trinxera, hem estat per la terra, 

hem anant fent el que serà, i recordant, el que serà.

 

Marxa 2013, i no marxa l’agonia del capitalisme, 

marxa un preludi de revolució, i s’enceta un any de revolta inicial, 

donem-nos les mans, les de la raó, les de l’estima.

 

Morta la mort, romanen els botxins, 

naixents cors, creixents ments, 

clandestines per la foscor.

 

És l’hora, és el minut, és el segon,

mentre abracem el present, besem el futur,

i la gota vessarà el got mentre el got és buit.

 

De la mà de la cultura, l’alliberament,

de la mà de la Història, el que som,

de la mà de la realitat, allò a fer.

 

No som propis, som el nosaltres,

som nosaltres vetllant, 

sou vosaltres que marxeu.

 

Marxa qui marxa, torna qui torna, 

l’herència, la que és, i el pas, el que mai marxa, 

pas valent i decidit, enfortim el pas i enfortim la decisió.

 

Decisió de no fer cas a la por,

no fer cas a les injustícies impulsades a ple sol,

i no fer cas al no ser-hi. 

 

Valent és ella, també, que hi és,

i l’avi també hi és, i l’amic, i el company,

la veïna, i les companyes, l’enemic, i el conegut.

 

Teixit que es crea, món que brolla, 

‘caureu’ cridem, i caureu, jurem.

Pam a pam, pom a pom. 

 

Panys que seran la clau, 

claus per obrir panys,

i contrapoders, i assemblees, i accions, i victòries, i derrotes, i morts, i vides, i alegries, i pors, i caigudes, i memòries, i contes, i comtes, i il·lusions, i somnis, i revoltes, i passes, i panses, i pomes, i terres, i verds, i rojos, i blaus, i llibres, i poemes, i arbres, i cors, i ments, i balls, i cases, i açò, i això, i allò. 

 

Que vaja per Estellés, 

per Allende, per Mandela, per Nasser,

per l’abuelo, pel camí de sempre, 

pel pare i per la mare, per la família, 

per les companyes rebels i alegres, 

pels que han marxat i que mai desapareixeran,

pels companys de somnis i esperances, 

per Espriu, i per Miguel Hernández, pels Països Catalans, 

i que vindran, pel nou exèrcit de dissidents, pel nous creadors i per les noves creadores. 

Per les estudiantes, i per les treballadores, per les precàries,

per les justes i dignes revoltes, per tu, per la memòria i per la tenacitat, 

pels amics que hi són, per les amigues que hi són, 

per la muntanya i pel País Valencià, pel valencià nostre, pel català nostre,

per Formentera i per Arcos, pel Mediterrani i pels pobles germans, 

per la força de segles, per la vida de segles, pels mestres que han estat, 

per Llatinoamèrica, i per la lluita del present, per la victòria del futur. 

Per les comarques guerrilleres, i pel poble en moviment, pels grups de música en valencià,

i pels poetes joves, per València i per l’Horta, pel Sol i per la Lluna, 

pels somriures teus, pels plors nostres, que vaja per nosaltres.

I que vaja, que vaja.

Salut per arribar-hi.

 

Bon any 2014.

Compartim terra i treball, 

situem-nos colze a colze, 

sent i fent, pam a pam. 

 

a.s.