Els crits rigorosos,

el pas entre carrers,

els carrers són plens,

de versos, d’alegres i conegudes, 

de fons se sent allò de ‘qui sembra la misèria…’.

Carrers esperançats en ser realitat,

realitat escoltada i sentida, passejada i coneguda.

Realitat de la por, sense ella; del silenci, sense ell;

roman sota, acull digna, 

demana a crits el teu trepig.

a.s.

.