Res no serveix d’analogia amb la lluna.
I a més, si aquesta és plena;
camines decidit pels carrers de València,
carrers estrets amb senzilla il·luminació es mesclen,
amb carrers benestants i farcits d’aparença.
Lluna plena que observa abstreta
i ampla en el cel,
recíproca i sencera.
Sembla absent,
i es deixa fotografiar,
com no! -pensaríem.
No és la primera ni la última volta que la nit protegirà,
ella ha sigut qui ens ha salvat de la foscor
i dels records vans.
Sincera davant nosaltres,
i apareix,
darrere l’església, entre branques, entre carrerons, entre records, entre persones, entre pobles i barris, entre hores, entre presses, entre petons i entre crits.

a.s.