Obrint plega després d’un any d’acomiadaments allà on han tocat arran de l’anunci de l’aturada indefinida; han estat vint anys recorrent les comarques dels Països Catalans, recorrent la Península, mitja Europa, Àsia, Llatinoamèrica…

Seran recordats per sempre, i escoltats,
aquests joves que començaren tocant anant a l’IES Benlliure de València.
Són companys de batalles,
són somriure i cultura,
són llengua i lluita,
són País i són infinits.

Guillem Agulló és a les seues cançons,
també la seua estimada Mavi Dolç,
és Estellés i és Al Tall,
és València i Alacant,
Burjassot i Atzeneta,
són les comarques rebels
i els pobles dels somiadors.
Han fet amb la nostra llengua un lligam indestriable amb causes justes i dignes,
de l’internacionalisme han fet bandera i de Palestina el seu amor a la deriva.
Hem deixat de tindre por amb ells i hem recordat els absents,
han desacomplexat al poble valencià i han enaltit la nació completa;
perquè som Països Catalans i som tot un poble en moviment;
arreu de les comarques ha brollat la cançó,
i perquè ells han estat.
Ells han estat perquè abans han estat altres,
i l’agraïment és continu per l’herència que van rebre.
Homenatges i més homenatges,
versos i més versos;
els pobles i els poetes,
els quatre vents i els camins,
per ser-hi,
per ser-ho,
tot un poble lliure.

‘Camí de la victòria, seguim, seguirem’

Han omplert d’esperança els racons de cada barri,
i de cada poble han fet la seua casa,
han estimat cada lluita i han estat en la barricada continua;
no han desaparegut i han creat per resistir,
formen part de la resistència i són culpables, com uns entres tants,
de les revoltes quotidianes i de la revolució, que serà.
De l’antifeixisme causa,
i del mestissatge raó de ser,
de la cultura popular, mitjà,
i del poble d’Estellés i de les cançons d’Ovidi.
Hi haurà qui preguntarà per ells,
i serà l’emoció d’aquell pas obert el que ho conte, i tant.

‘Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir’

Cançons patrimoni del poble que va sent, del poble que mai ha deixat de ser-hi.
Cançons de resistència i d’estima,
cançons que donen l’empenta per seguir, perquè seguirem, i perquè guanyarem.

Pas valent el d’ells ha estat i herència la seua que comença a brollar,
grups i més grups de rebel·lia, grups i més grups en la nostra llengua,
cultura i més cultura per bastir-nos per a la batalla,
perquè de l’últim combat canten, i és aquest el que encara no ha estat;
tota una història per guanyar,
tot un poble per estimar.

De cada record en cada concert, de cada mirada emocionada d’aquell últim concert,
de cada cançó de cada disc, de cada puny a l’aire i de cada cor encoratjat farem tot el possible per viure sense vosaltres.
Fins sempre,
per sempre,
com sempre.

Guanyarem.

a.s.