Any tenebrós, i alhora alegre.
Any que ha estat el despertar d’un poble, any que ha estat tacat per botiflers,
any que ha fet un País més poble, i un poble més País.
Hem patit la bota d’ànimes obscures, i hem patit les paraules buides d’altres,
hem estat a la trinxera, hem estat per la terra,
hem anant fent el que serà, i recordant, el que serà.
Marxa 2013, i no marxa l’agonia del capitalisme,
marxa un preludi de revolució, i s’enceta un any de revolta inicial,
donem-nos les mans, les de la raó, les de l’estima.
Morta la mort, romanen els botxins,
naixents cors, creixents ments,
clandestines per la foscor.
És l’hora, és el minut, és el segon,
mentre abracem el present, besem el futur,
i la gota vessarà el got mentre el got és buit.
De la mà de la cultura, l’alliberament,
de la mà de la Història, el que som,
de la mà de la realitat, allò a fer.
No som propis, som el nosaltres,
som nosaltres vetllant,
sou vosaltres que marxeu.
Marxa qui marxa, torna qui torna,
l’herència, la que és, i el pas, el que mai marxa,
pas valent i decidit, enfortim el pas i enfortim la decisió.
Decisió de no fer cas a la por,
no fer cas a les injustícies impulsades a ple sol,
i no fer cas al no ser-hi.
Valent és ella, també, que hi és,
i l’avi també hi és, i l’amic, i el company,
la veïna, i les companyes, l’enemic, i el conegut.
Teixit que es crea, món que brolla,
‘caureu’ cridem, i caureu, jurem.
Pam a pam, pom a pom.
Panys que seran la clau,
claus per obrir panys,
i contrapoders, i assemblees, i accions, i victòries, i derrotes, i morts, i vides, i alegries, i pors, i caigudes, i memòries, i contes, i comtes, i il·lusions, i somnis, i revoltes, i passes, i panses, i pomes, i terres, i verds, i rojos, i blaus, i llibres, i poemes, i arbres, i cors, i ments, i balls, i cases, i açò, i això, i allò.
Que vaja per Estellés,
per Allende, per Mandela, per Nasser,
per l’abuelo, pel camí de sempre,
pel pare i per la mare, per la família,
per les companyes rebels i alegres,
pels que han marxat i que mai desapareixeran,
pels companys de somnis i esperances,
per Espriu, i per Miguel Hernández, pels Països Catalans,
i que vindran, pel nou exèrcit de dissidents, pel nous creadors i per les noves creadores.
Per les estudiantes, i per les treballadores, per les precàries,
per les justes i dignes revoltes, per tu, per la memòria i per la tenacitat,
pels amics que hi són, per les amigues que hi són,
per la muntanya i pel País Valencià, pel valencià nostre, pel català nostre,
per Formentera i per Arcos, pel Mediterrani i pels pobles germans,
per la força de segles, per la vida de segles, pels mestres que han estat,
per Llatinoamèrica, i per la lluita del present, per la victòria del futur.
Per les comarques guerrilleres, i pel poble en moviment, pels grups de música en valencià,
i pels poetes joves, per València i per l’Horta, pel Sol i per la Lluna,
pels somriures teus, pels plors nostres, que vaja per nosaltres.
I que vaja, que vaja.
Salut per arribar-hi.
Bon any 2014.
Compartim terra i treball,
situem-nos colze a colze,
sent i fent, pam a pam.
a.s.
