Un cant per a Ovidi

Company nostre que estàs en la terra, en els Casals, en els Ateneus i en la gent,

ací en el nostre allargat territori que han volgut silenciar,

tot porta el teu nom, company, en la nostra terra:

el teu nom alegra la cançó,

la teua veu eixampla a l’Estellés,

el teu record encisa cada futur,

La samarreta, Perquè vull i Als companys com a himnes,

eres part de l’herència i del present,

tot el que tenim ve perquè tu hi has estat,

ens deixares tot allò que ara ens estimem,

la teua herència és el pas nostre de cada dia, company.

Les teues llargues vacances,

s’ha escampat que te’n anares de vacances

i enguany que ja fa 20 anys, fins i tot Feliu ha demanat una Festa per tu,

per nosaltres, per la pàtria de cançons i pel bressol de lluites que has enlluernat;

de prompte il·lumines el dia,

representes el trenc d’alba de la terra que compartim,

la teua mirada, les teues lletres colpejant la gesta.

De quin color serà la bandera que junts alçarem?

Roja serà la bandera que t’envolte.

Com seran les llàgrimes que et recorden?

Roges seran les llàgrimes que en els teus ulls naixen.

I com serà la llavor de les teues llargues vacances?

És roja la llavor de la teua presència.

Per això és hui que posem juntes les nostres mans per tu.

Juntes i en paral·lel junt les que tenim poc,

i unes altres més, fins tocar-te i cantar-te.

I una altra mà que tu aleshores no vas conèixer.

Ve també, Estellés i Toti Soler, hi seran els Al Tall;

Obrint Pas començarà i Paco Muñoz cantarà a Ruano,

El Diluvi et mantindrà intacte la nit sencera,

uns altres entre tants els seguiran,

vindran de Vinaròs, de Barcelona, de Palma,

d’Alacant i de València, de Xàtiva i de Lleida;

de la presó, de l’hort, de la universitat en venda,

de la terra que es defensa, dels barris feministes i de les okupes,

arribarà aquesta mà que és la teua també.

Capità, combatent, company,

la nostra boca crida que volem el pa sencer,

i el pas sincer.

On una xicoteta companya trenca el silenci,

on una figuera creix al voltant dels versos,

on una nova bandera apropa la llibertat.

Ovidi, company, segueixes en cada puny alçat.

Una altra volta entre crit i nit la teua veu ens reclama.

Una altra volta la teua samarreta ens fa bategar.

Els maleïts volien que t’oblidarem,

fosc és el seu niu com alegre és la nostra terra.

Però cap a l’esperança ens condueix la teua absència,

el cant i la llum de la teua força de treballador

mitjançant la llarga nit dels Països Catalans que amb la teua mirada miren.

Les teues lletres ens obliguen a anar més lluny,

vigiles cada batalla i celebres cada victòria,

més enllà dels pobles saquejats i les costes incendiades,

la teua veu renaix amb Xàtiva,

el teu exèrcit és ací; quatribarrada en mà

per enaltir la cultura de la terra i el treball pel sentiment,

la insistència precedeix la victòria,

el teu record és el preludi abans de ser-ho tot.

Company, una terra lliure va nàixer dels teus braços.

La nostra sang jove vinguda de la teua sang,

brollarà la terra, el treball i la cultura per al País que anem fent.

Jo vaig conèixer a Ovidi un matí llarg,

a Benimaclet, en la porta del Centre Social Terra,

company, li vaig dir, eres o no eres o qui eres?

I llegint el cartell de la manifestació del dia següent, va dir:

“Desperte cada volta que es defensa a la classe obrera”

a.s.

fumant

Ovidi Montllor, a 73 anys del seu naixement.

*Un canto para Bolívar, Pablo Neruda

VI

Des de la distància,
arriba la Diada de l’11 de setembre de 2014, arriba la #V. Des de Catalunya amb destinació: resta del món.
Aquest Principat de Catalunya, aquests Països Catalans que anem fent. Indestriable el context salvatge, impossible no atendre l’aleteig del que durant dies, durant barris, durant anys, durant pobles, durant segles, durant vides ha tensat el més absolut dels poders.
Cultura, memòria, consciència, creació, múscul, referència. Arriba així, el 2014-1707 a Barcelona, com no, i si més no. 10 de setembre. Acte de Som Països Catalans, perquè on hi ha resistència hi ha tot. Resistència que vertebra, que es (re)crea a cada gest, acció, llibre, cançó, conversació, marxa; gest humil o gest excepcional. Que no pas soberbi.
Ràdio Terra; i que comença, mitjà de comunicació que unirà els Països Catalans, gest de contrapoder, referència i exemple. Serà l’11. Per ser-ho fins el final, i el més important, ser-ho durant el trajecte. Un entre tants.

Escòcia, i que votarà. Maneres de fer i de ser diferent les que ha adoptat el govern de l’actual Regne Unit. I que cal adonar-se, comença desmembració de les fronteres actuals en Europa, i com no, seran per canviar-ho tot, per no trair el pas, ni el pes. Pes i pas; el nostre pes com a persones, el nostre pas que ho pot i ho vol TOT. D’anticapitalisme parlem, de voluntat de camí, de nuclis i de poders, de sobiranies, i de gent, de poble, de barri. D’assemblees i de participació, d’autosuficiència i alimentària, i energètica, d’autonomia i sexual, d’independència i social, i cultural. Hem començat a desacostumar-nos, la por ja no és por, que l’hem perduda.
I serà el Principat, que també votarà, que serà el 9-N que es dirà Desobediència per poder ser-ho, per confirmar, per deslligar-se de l’estat espanyol; corcat, mediocre, prepotent; caràcter que no és ni està a la resta de pobles sotmesos; i és Andaluzia, i és Galiza, i és Castella, i és Euskal Herria, i és Asturies, i és… I és…
I votarem el 9, i el 10, i l’11
i el 12…

Moviments socials, mouran. Que la unitat popular no es diu en va, que ens calem, que ens estimem. Contrapoder i valentia, que tenim el pes i anem a pel pas. I des de la distància i la proximitat: Amar es combatir.

Chile, La Serena, 9-10-2014

a.s.

Triava a 2013

Any tenebrós, i alhora alegre. 

Any que ha estat el despertar d’un poble, any que ha estat tacat per botiflers,

any que ha fet un País més poble, i un poble més País. 

 

Hem patit la bota d’ànimes obscures, i hem patit les paraules buides d’altres, 

hem estat a la trinxera, hem estat per la terra, 

hem anant fent el que serà, i recordant, el que serà.

 

Marxa 2013, i no marxa l’agonia del capitalisme, 

marxa un preludi de revolució, i s’enceta un any de revolta inicial, 

donem-nos les mans, les de la raó, les de l’estima.

 

Morta la mort, romanen els botxins, 

naixents cors, creixents ments, 

clandestines per la foscor.

 

És l’hora, és el minut, és el segon,

mentre abracem el present, besem el futur,

i la gota vessarà el got mentre el got és buit.

 

De la mà de la cultura, l’alliberament,

de la mà de la Història, el que som,

de la mà de la realitat, allò a fer.

 

No som propis, som el nosaltres,

som nosaltres vetllant, 

sou vosaltres que marxeu.

 

Marxa qui marxa, torna qui torna, 

l’herència, la que és, i el pas, el que mai marxa, 

pas valent i decidit, enfortim el pas i enfortim la decisió.

 

Decisió de no fer cas a la por,

no fer cas a les injustícies impulsades a ple sol,

i no fer cas al no ser-hi. 

 

Valent és ella, també, que hi és,

i l’avi també hi és, i l’amic, i el company,

la veïna, i les companyes, l’enemic, i el conegut.

 

Teixit que es crea, món que brolla, 

‘caureu’ cridem, i caureu, jurem.

Pam a pam, pom a pom. 

 

Panys que seran la clau, 

claus per obrir panys,

i contrapoders, i assemblees, i accions, i victòries, i derrotes, i morts, i vides, i alegries, i pors, i caigudes, i memòries, i contes, i comtes, i il·lusions, i somnis, i revoltes, i passes, i panses, i pomes, i terres, i verds, i rojos, i blaus, i llibres, i poemes, i arbres, i cors, i ments, i balls, i cases, i açò, i això, i allò. 

 

Que vaja per Estellés, 

per Allende, per Mandela, per Nasser,

per l’abuelo, pel camí de sempre, 

pel pare i per la mare, per la família, 

per les companyes rebels i alegres, 

pels que han marxat i que mai desapareixeran,

pels companys de somnis i esperances, 

per Espriu, i per Miguel Hernández, pels Països Catalans, 

i que vindran, pel nou exèrcit de dissidents, pel nous creadors i per les noves creadores. 

Per les estudiantes, i per les treballadores, per les precàries,

per les justes i dignes revoltes, per tu, per la memòria i per la tenacitat, 

pels amics que hi són, per les amigues que hi són, 

per la muntanya i pel País Valencià, pel valencià nostre, pel català nostre,

per Formentera i per Arcos, pel Mediterrani i pels pobles germans, 

per la força de segles, per la vida de segles, pels mestres que han estat, 

per Llatinoamèrica, i per la lluita del present, per la victòria del futur. 

Per les comarques guerrilleres, i pel poble en moviment, pels grups de música en valencià,

i pels poetes joves, per València i per l’Horta, pel Sol i per la Lluna, 

pels somriures teus, pels plors nostres, que vaja per nosaltres.

I que vaja, que vaja.

Salut per arribar-hi.

 

Bon any 2014.

Compartim terra i treball, 

situem-nos colze a colze, 

sent i fent, pam a pam. 

 

a.s.