Assaig d’un adéu (1985)
Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d’un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.
V. A. Estellés
Poesia per al pobre,
poesia necessària.
Gabriel Celaya delata els poetes.
Solcar i salpar.
Solcar cels a punt d’esclatar,
salpar mars per abraçar.
a.s.
‘Venceremos’.
Com l’arbre vell. Atrafegat ha estat.
Record únic, solitari i pacient.
A camí ample, pas estret.
Amb cullera i pas endavant.
Sols hi ha un ‘som’,
tan sols i sols un sol que enlluerna.
Capficat en l’horizont,
exercici de memòria i de voluntat de camí.
Seguem.
a.s.
Disposats a llarg terme.
Dins de la claredat i lucidesa; la foscor.
Entrem per la finestra per no trobar la porta -millor, penses-, a l’aguait del pas dels dies, dels mesos.
Correm per l’avinguda, record de passos tots dos plegats. Algun riure i més d’una mirada, paraules que no són en excés i ganyota seductora.
Arribem al capvespre i passa la nit. I passa. Sense seny, sense truc; anomenat dissident per no trobar cap altres ulls.
a.s.
Obrint plega després d’un any d’acomiadaments allà on han tocat arran de l’anunci de l’aturada indefinida; han estat vint anys recorrent les comarques dels Països Catalans, recorrent la Península, mitja Europa, Àsia, Llatinoamèrica…
Seran recordats per sempre, i escoltats,
aquests joves que començaren tocant anant a l’IES Benlliure de València.
Són companys de batalles,
són somriure i cultura,
són llengua i lluita,
són País i són infinits.
Guillem Agulló és a les seues cançons,
també la seua estimada Mavi Dolç,
és Estellés i és Al Tall,
és València i Alacant,
Burjassot i Atzeneta,
són les comarques rebels
i els pobles dels somiadors.
Han fet amb la nostra llengua un lligam indestriable amb causes justes i dignes,
de l’internacionalisme han fet bandera i de Palestina el seu amor a la deriva.
Hem deixat de tindre por amb ells i hem recordat els absents,
han desacomplexat al poble valencià i han enaltit la nació completa;
perquè som Països Catalans i som tot un poble en moviment;
arreu de les comarques ha brollat la cançó,
i perquè ells han estat.
Ells han estat perquè abans han estat altres,
i l’agraïment és continu per l’herència que van rebre.
Homenatges i més homenatges,
versos i més versos;
els pobles i els poetes,
els quatre vents i els camins,
per ser-hi,
per ser-ho,
tot un poble lliure.
‘Camí de la victòria, seguim, seguirem’
Han omplert d’esperança els racons de cada barri,
i de cada poble han fet la seua casa,
han estimat cada lluita i han estat en la barricada continua;
no han desaparegut i han creat per resistir,
formen part de la resistència i són culpables, com uns entres tants,
de les revoltes quotidianes i de la revolució, que serà.
De l’antifeixisme causa,
i del mestissatge raó de ser,
de la cultura popular, mitjà,
i del poble d’Estellés i de les cançons d’Ovidi.
Hi haurà qui preguntarà per ells,
i serà l’emoció d’aquell pas obert el que ho conte, i tant.
‘Som l’arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l’esperança i la tristesa,
som el poble per construir’
Cançons patrimoni del poble que va sent, del poble que mai ha deixat de ser-hi.
Cançons de resistència i d’estima,
cançons que donen l’empenta per seguir, perquè seguirem, i perquè guanyarem.
Pas valent el d’ells ha estat i herència la seua que comença a brollar,
grups i més grups de rebel·lia, grups i més grups en la nostra llengua,
cultura i més cultura per bastir-nos per a la batalla,
perquè de l’últim combat canten, i és aquest el que encara no ha estat;
tota una història per guanyar,
tot un poble per estimar.
De cada record en cada concert, de cada mirada emocionada d’aquell últim concert,
de cada cançó de cada disc, de cada puny a l’aire i de cada cor encoratjat farem tot el possible per viure sense vosaltres.
Fins sempre,
per sempre,
com sempre.
Guanyarem.
a.s.
Hui és 15M.
Tres anys des que l’estat espanyol va assistir a un procés sense precedents que (re)presentava el principi de l’inici del canvi, procés el qual va influir a altres territoris del nostre continent i d’arreu del món.
Aquests 3 anys són milers les plataformes, assemblees i espais que s’han creat arran aquell dia, arran la fugida de la passivitat per abraçar les revoltes que recordaran la revolució, que serà, i que la veurem/viurem. Enllaços i xarxes, camins i teixits construïts al voltant d’un món gris, el qual se’ns ha fet xicotet i per a les elits els queda gran ja.
Profundament anticapitalistes, profundament en contra d’aquest sistema esquerdat per tot arreu, som cadascuna les que portem al cap i al cor el canvi REAL, el canvi GLOBAL que passa per la lluita de base i diària, pels espais horizontals, per la realitat més propera i per la fidelitat a la Història; responsabilitat de molts ser-hi perquè uns pocs deixen d’estar-hi.
No aïllem aquest procés a València o a Madrid, a l’estat espanyol o a Europa… La lluita contra monsanto a Argentina és la mateixa que la lluita de la PAH ací pel sostre digne, el NO a BCN World és el mateix NO al Mundial 2014 a Brasil…
Estem orgulloses de ser nosaltres les que eixirem al carrer i no hem tornat a deixar el carrer; erem Perroflautas i Hippies, hui ja Kale Borroka aprenents d’Euskal Herria, ho fem bé mentre continuen cridant per veure si ens fan callar. Primer ens ignoraren, després se’n rigueren, després ens criminalitzaren; hui és tard per aturar-se i anem camí de la victòria, i el que queda, i tant, i seguim, i seguirem.
#guanyarem
15 maig de 2011-15 maig de 2014
a.s.
Hui és 15M.
Tres anys des que l’estat espanyol va assistir a un procés sense precedents que (re)presentava el principi de l’inici del canvi, procés el qual va influir a altres territoris del nostre continent i d’arreu del món.
Aquests 3 anys són milers les plataformes, assemblees i espais que s’han creat arran aquell dia, arran la fugida de la passivitat per abraçar les revoltes que recordaran la revolució, que serà, i que la veurem/viurem. Enllaços i xarxes, camins i teixits construïts al voltant d’un món gris, el qual se’ns ha fet xicotet i per a les elits els queda gran ja.
Profundament anticapitalistes, profundament en contra d’aquest sistema esquerdat per tot arreu, som cadascuna les que portem al cap i al cor el canvi REAL, el canvi GLOBAL que passa per la lluita de base i diària, pels espais horizontals, per la realitat més propera i per la fidelitat a la Història; responsabilitat de molts ser-hi perquè uns pocs deixen d’estar-hi.
No aïllem aquest procés a València o a Madrid, a l’estat espanyol o a Europa… La lluita contra monsanto a Argentina és la mateixa que la lluita de la PAH ací pel sostre digne, el NO a BCN World és el mateix NO al Mundial 2014 a Brasil…
Estem orgulloses de ser nosaltres les que eixirem al carrer i no hem tornat a deixar el carrer; erem Perroflautas i Hippies, hui ja Kale Borroka aprenents d’Euskal Herria, ho fem bé mentre continuen cridant per veure si ens fan callar. Primer ens ignoraren, després se’n rigueren, després ens criminalitzaren; hui és tard per aturar-se i anem camí de la victòria, i el que queda, i tant, i seguim, i seguirem.
#guanyarem
15 maig de 2011-15 maig de 2014
a.s.
Como Allende: “venceremos”.
Salparem cap a terres del sud,
i hi serà en cada pupil·la jove Salvador Allende,
el poeta Neruda ens esperarà en cada cantó i voldrà vindre en nosaltres,
també hi serà Victor Jara, ens cantarà mentre el Valle d’Elqui ens inunda.
Deixarem enrere la por del Nord i la pols del Nord,
el pols serà entre nosaltres i la terra, i no podrem decepcionar,
la gent del sud no ens espera, nosaltres mateixos els esperem.
“Te recuerdo, Amanda”.
Salvador Allende hi serà amb nosaltres, als nostres cors i els nostres punys,
Pablo Neruda ens haurà parlat del sud i serem nosaltres els que el trobarem,
Víctor Jara serà record i memòria, record d’allò no vist i memòria d’allò viscut.
Agraïm al Sud per existir,
agraïm a la vida perquè hi ha dia per a la nit, Sud per al Nord, mans per a la mort, poesia per a la por i cançons per als miserables.
a.s.
Què preteníeu tallant una branca?
Potser l’arbre nu i sec mostre vellesa i feblesa,
potser l’arbre caigut demostre que el pas del temps no és en va.
Si us convoqueu per serrar una branca, de les tres.
Si us convoqueu per fer caure una branca, de les tres.
Si us convoqueu per trencar una branca, de les tres.
Si fos un Pi sol, o si foren Tres Branques soles, sens dubte, haguéreu donat un colp detonant.
Provenim de les arrels d’eixe arbre,
provenin directament de la terra de tal forma que som la pròpia terra.
Els esquirols seguiran vivint arreu dels pins, les àguiles se’n adonaran que falta una, i no obstant, continuaran bregant per carn fresca, la pluja refrescarà el tall fresc i el sol el secarà.
Venim de terra endins, venim de la pluja i som els esquirols,
vivim del sol, i som cadascun que durant segles s’han apropat a entreveure el Pi de les Tres Branques;
ja som present i som terra, som branca i arrel, pluja i sol, esquirol i àguila;
em sap greu però, us informe que arribeu tard, arribeu desesperats i arribeu com sempre: clandestins, foscs i de mala llet.
SOM PAÏSOS CATALANS.
SOM BRANQUES FERMS.
I SEGUIM. I GUANYAREM.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4190867/20140513/serren-pi-branques.html
‘Lluitarem contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts’
Xirinacs
I no valdrà cap victòria,
davant la derrota.
Les nostres mans,
el nostre cap,
les nostres veus,
el nostre pas,
les nostres cames,
el nostre puny.
Segarem arreu i serem enlloc,
despertes per totes jurem que no passaran.
Serà la revolta justa i digna,
el pas arran de terra
i el tall d’arrel.
Cap gest per plegar.
Any que marxa farcit de derrotes, i victòries,
any que arriba i les passes no s’aturen.
a.s.
Any tenebrós, i alhora alegre.
Any que ha estat el despertar d’un poble, any que ha estat tacat per botiflers,
any que ha fet un País més poble, i un poble més País.
Hem patit la bota d’ànimes obscures, i hem patit les paraules buides d’altres,
hem estat a la trinxera, hem estat per la terra,
hem anant fent el que serà, i recordant, el que serà.
Marxa 2013, i no marxa l’agonia del capitalisme,
marxa un preludi de revolució, i s’enceta un any de revolta inicial,
donem-nos les mans, les de la raó, les de l’estima.
Morta la mort, romanen els botxins,
naixents cors, creixents ments,
clandestines per la foscor.
És l’hora, és el minut, és el segon,
mentre abracem el present, besem el futur,
i la gota vessarà el got mentre el got és buit.
De la mà de la cultura, l’alliberament,
de la mà de la Història, el que som,
de la mà de la realitat, allò a fer.
No som propis, som el nosaltres,
som nosaltres vetllant,
sou vosaltres que marxeu.
Marxa qui marxa, torna qui torna,
l’herència, la que és, i el pas, el que mai marxa,
pas valent i decidit, enfortim el pas i enfortim la decisió.
Decisió de no fer cas a la por,
no fer cas a les injustícies impulsades a ple sol,
i no fer cas al no ser-hi.
Valent és ella, també, que hi és,
i l’avi també hi és, i l’amic, i el company,
la veïna, i les companyes, l’enemic, i el conegut.
Teixit que es crea, món que brolla,
‘caureu’ cridem, i caureu, jurem.
Pam a pam, pom a pom.
Panys que seran la clau,
claus per obrir panys,
i contrapoders, i assemblees, i accions, i victòries, i derrotes, i morts, i vides, i alegries, i pors, i caigudes, i memòries, i contes, i comtes, i il·lusions, i somnis, i revoltes, i passes, i panses, i pomes, i terres, i verds, i rojos, i blaus, i llibres, i poemes, i arbres, i cors, i ments, i balls, i cases, i açò, i això, i allò.
Que vaja per Estellés,
per Allende, per Mandela, per Nasser,
per l’abuelo, pel camí de sempre,
pel pare i per la mare, per la família,
per les companyes rebels i alegres,
pels que han marxat i que mai desapareixeran,
pels companys de somnis i esperances,
per Espriu, i per Miguel Hernández, pels Països Catalans,
i que vindran, pel nou exèrcit de dissidents, pel nous creadors i per les noves creadores.
Per les estudiantes, i per les treballadores, per les precàries,
per les justes i dignes revoltes, per tu, per la memòria i per la tenacitat,
pels amics que hi són, per les amigues que hi són,
per la muntanya i pel País Valencià, pel valencià nostre, pel català nostre,
per Formentera i per Arcos, pel Mediterrani i pels pobles germans,
per la força de segles, per la vida de segles, pels mestres que han estat,
per Llatinoamèrica, i per la lluita del present, per la victòria del futur.
Per les comarques guerrilleres, i pel poble en moviment, pels grups de música en valencià,
i pels poetes joves, per València i per l’Horta, pel Sol i per la Lluna,
pels somriures teus, pels plors nostres, que vaja per nosaltres.
I que vaja, que vaja.
Salut per arribar-hi.
Bon any 2014.
Compartim terra i treball,
situem-nos colze a colze,
sent i fent, pam a pam.
a.s.
I allà ben dalt et veus,
allà on allò es mostrava,
és ara i és ahi, on s’albiraven les fulles verdes,
on s’auguraven forts arrels,
on la pedra romandria intacta;
ni la pluja forta, ni el vent esbojarrat,
ni l’aigua escassa.
a.s.
